Descripció
Actualment uns 800 milions de persones practiquen el voleibol almenys una vegada per setmana a tot el món. Aquest esport es juga principalment a Europa Occidental, Amèrica del Nord i l’Índia i engloba més de 220 federacions nacionals afiliades; per part seva, el bàsquet és un esport practicat per uns 450 milions de persones a tot el món distribuïdes en 213 federacions nacionals i dividides, a la vegada, en 5 federacions continentals. El bàsquet és especialment popular als EUA i a la Xina, així com en tota Europa continental i Amèrica del Sud, la qual cosa el converteix en un dels esports mundials més practicats; a més, el futbol sala i l’handbol són esports practicats per uns 30 i 19 milions de persones respectivament. És evident, per tant, la rellevància dels esports d’equip indoor i, l’elevat impacte en diferents àmbits com el polític, social, econòmic i cultural a nivell mundial. Els esports col·lectius en general i, els esports d’equip indoor en particular, han basat generalment els seus mètodes d’entrenament en la teoria general de l’entrenament utilitzada per als esports individuals, particularment l’atletisme. Donada les evidents diferències entre tots dos tipus d’esports, sembla lògic plantejar un nou enfocament que s’adapti millor a les pròpies característiques i necessitats dels esports col·lectius. En aquest sentit, és ineludible un canvi de paradigma que condueixi als entrenadors i professionals de l’àmbit esportiu en una direcció més adequada. Per a això, hem de conèixer les característiques pròpies dels esports d’equip indoor, basades en el paradigma de la complexitat i, així, proposar una metodologia que empoderi al jugador i totes les seves estructures i capacitats com la pedra angular d’aquesta proposta. Els alts requeriments neuromusculars, bioinformacionals i fisiològics que imposa la competició en els esports col·lectius indoor, unit amb uns calendaris competitius cada vegada més densos suposen una alta càrrega en els esportistes. La comprensió de l’efecte dels resultats de les càrregues d’entrenament i competitives en el rendiment esportiu i en la “prevenció” de lesions es converteix, per tant, en una qüestió crucial per als entrenadors, els preparadors físics, els científics esportius i per als professionals relacionats amb la medicina esportiva. En aquest sentit, els avanços tecnològics han proveït de noves eines a tots aquests professionals permetent-los entre altres aspectes el control, la valoració i el monitoratge de la càrrega per a optimitzar el procés d’entrenament, el rendiment i “prevenir” lesions.
